INCART FEST 2011
He asistit un altre vegada al Incart, el festival d`art contemporani que te lloc a Inca per primavera. Un puzzle que any rere any monten els membres d`Inquietart, especialment Antoni “Garreta”, cap visible d`aquesta associació i David Campaner “escudero“ fidel en aquesta lluita anual. Articular un recorregut amb els espais expositius del Ajuntament i les mes que dispars i inesperades propostes ciutadanes, es un repte. Un repte que Inquietart asoleix en un acte inconscient gaira be suicida. Si, el suicidi en aquest cas compensa. Un sacrifici que de vegades ens ha permet coneixer nous apectes de vells coneguts aixi com inovadores propostes d`artistes inedits. Inca, te el seu potencial encara per explotar, plena d`espais postindustrials especialment del calçat sense us i novisimes instal.lacions culturals infrautil.litzades. Manca de dotbes o manca d`imaginació? Aixo justament es el que apunta Incart, la llastima es que encara el festival no ha aconseguit en el seus cinc anys d`historia ampliar la activitat d`art contemporani a la resta de l`any, pot ser la bienal Urbanea es una iniciativa que intenta atreure també al public pero amb estrategies i medis planificats a esferes llunyanes. Aixi mentres tant les galeries privades estan tancant, a altres indrets com Alcudia l`any passat va apareixer el festival “A.art”, també portat per artistes i amb molt semblants objectius. Ademes es reclamen fa anys espais industrials per generar propostes artistiques (antiga Gesa). Els artistes no precisen de grans despeses, marbre ni formigó, ni arquitectura de relumbrón per generar activitat, per actuar i interactuar amb el ciutadá. Es inutil engreixar instal.lacions per fer les inoperatives, quand el que importa es el contingut.
Apart d`aixó l`Incart continua, i compleix el principal objectiu d`un festival anar cap endavant. Estimulant a vegades, com per exemple l`expocició de Ramón Company a sa Quartera, o la exposició col.lectiva al claustre de sant Domingo, amb solides peces de Fabián Schalekamp i María Isabel Uribe, la fotografia d`Irene Peukes biografia comprimida a una imagen sublim, o els originals dibuixos d`Olimpia Velasco. Les propostes ludic-festives de les Taradas o la personal instal.lació de María Eufrina Ramis al casal de cas metge Cifre. Interesants com els treballs de dibuix i instal.lació de Francina Martín a la capella, i els treballs de Antoni Fluxa, i els germans Font als bars Espanyol i Mercantil. i avorrits en altres per l`insistencia dels mateixos artistes amb obra similar, acumulada sense sentit o improvisada. Incart comdenat per la seva dependencia del Ajuntament a ser un festival local, amb comptades excepcions com la de Nia Pushkarova, artista Bulgara que dirigeix el festival d`art experimental de Sofia. Ella plantetja allà una proposta mes arriscada i amb nombrosa precencia d`artistes d`altres països, fent un open call internacional. Inca ha de ser capaç de desenvolupar el seu potencial, optimitzant recursos i espais si vol que Incart (i altres events) entri als circuits internacionals d`iniciatives portades per artistes, fomentant la participació dels nostres artistes a aquestos events. Una residencia o alberg pels artistes convidats, tallers a baix preu, programes d’intercambi, poden ser bones opcions per activar l`escena al Pla, un territori de creació tot l`any.
Desde fa mes de dos anys es va constituir la associació “Inquietart” la seva tasca ha sigut prolífica. Apart de les exposicions i activitats que hi ha organitzat a la part forana, el colectiu “Inquietart” ha revitalitzat, prenin una nova força i lo que es mes important expectatives de futur. Com a fruit d’aquesta feina i dinamizació i gracies a l’inquietut dels seus components “Inquietart” va ser el primer colectiu d’artistes del estat espanyol seleccionat per l’event “Supermarket” trobada internacional de colectius d’artistes que anualmente te lloc a Estocolm, Suecia.
